FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Retenir en un indret (qui va al seu fet). Ja m'ho contaràs demà: no m'entretinguis, que tinc pressa. M'ha entretingut ensenyant-me les fotografies, i m'ha fet fer tard a l'oficina. No l'entretingueu: no veieu que perdrà el tren? L'entretindré [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trepitjar els talons (d'algú), descalçar-lo, quan hom li va al darrere. No te m'acostis tant, que m'estalones. Encalçar molt de la vora. Corria com un esperitat, com si algú l'estalonés. La fam sempre havia estalonat aquella pobra família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eufemisme per fotut. Estava molt fumuda de salut. L'he trobat fumut i disgustat. Se'm presenta una vellesa molt fumuda, amb aquesta pensió tan minsa. M'ha ben embolicat, aquest fumut xafarder! Fes-me el fumut favor de marxar d'aquí ara mateix! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fatigar el cervell (d'algú), marejar, amb sorolls o sons. No paren de cridar tot el dia: m'atabalen, aquestes criatures! El soroll del taller atabala el veïnat. Me n'han fet, de preguntes! M'han ben atabalat.En Joan s'atabalava amb tantes preguntes. [...]
